Power point tema 13

Fonaments De L´Estat Social I DemocràTic De Dret

View more OpenOffice presentations from Victor Gamez.

Comentari de text pag.237

1.Idees principals
Hobbes diu que per a viure tranquils, nosaltres mateixos ens imposem unes normes i unes regles.
També diu que hem de tractar als altres com ens agradaria q ens tractessin a nosaltres.

2.Títol
Per a una vida millor:

3.Comentari
Hobbes pensa que l'home es una amenaça pel propi home i que per això l'ésser humà acaba acceptant les normes i lleis que se li imposen, per por als altres humans. D'aquesta manera es va formant un estat.
Les persones, diu, necessitem algú que ens prohibeixi accions per a poder arribar a una vida millor i mes agradable a tots, d'aquí es d'on venen les normes i lleis que imposa l'estat.

Ciutadania democràtica pag.241

- De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Te un sentit inclusiu d´autolegislació, incorpora a tots els ciutadans de la mateixa manera.

- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè la nacionalitat la d'escollir el propi ciutadà ja que ningú el pot obligar

- A que es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"?
Al sentit col.lectiu al qual pertanya un grup ètnic

Biografia de Jürgen Habermas

Sociólogo y filósofo alemán. Habermas nació en Düsseldorf y estudió en Gotinga, Zurich y Bonn; realizó el doctorado en Marburgo y trabajó como profesor de filosofía en Heidelberg y como profesor de filosofía y sociología en Francfort. De 1971 a 1980 fue director del Instituto Max Planck en Stamberg. La obra de Habermas constituye un ataque radical a la idea de que el positivismo y la ciencia y la investigación modernas son de alguna forma objetivas. Opina que la ciencia y la tecnología están más bien regidas por valores e intereses que a veces contradicen la búsqueda desinteresada de la verdad. Habermas sostiene que la tecnologización de la sociedad y el consiguiente crecimiento de la burocracia han servido, entre otras cosas, para perpetuar las instituciones del Estado y despolitizar a los ciudadanos. De esta forma la razón y la ciencia se han convertido en herramientas de dominación más que de emancipación. Habermas considera que esto no es necesario e imagina un futuro en el que la razón y el conocimiento trabajen en pro de una sociedad mejor. En ese futuro la comunicación humana no debería estar sujeta a la dominación del Estado y los ciudadanos racionales deberían poder actuar en la sociedad de forma libre en el ámbito político. Entre sus obras destacan su monumental Teoría de la acción comunicativa (1981), que puede ser considerada como una teoría global acerca de la sociedad, sobre su origen, su evolución y sus patologías; Historia y crítica de la opinión pública, Teoría y praxis, Ciencia y técnica como ideología, El discurso filosófico de la modernidad y El pensamiento posmetafísico.

Definicions

-intel·lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut (Sòcrates). Qui obra malament ho fa perquè ignora el bé.

-maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.

-hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer (absència de dolor).

-felicitat (Aristòtil):duu a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, activitat intel·lectual (auto-realització).

-prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

-pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.

-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.

-utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per les seves conseqüències.

-ètica deontològica: importa més la forma que el contingut.

-imperatiu categòric: ordres que ens ordenen a obrar d'una manera o una altra.

-dignitat humana: conseqüència de l'autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat.

-intuïcionisme dels valors: afirma que poden captar els valors a través d'una intuïció emocional.

-comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser esarrelats.

-universalisme: teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.

Dilema 3

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li:

Si puja la nota:
-Podrà cursar la carrera de medicina.
-No seria just per als altres nois.
-Seria feliç.

Si no puja la nota:
-No podrà estudiar el que desitja.
-El professor tindrà remordiment.
-Seria infeliç.

2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Si en aquest cas es fessin justícia, voldria dir que el professor no li pujaria la nota ja pels altres companys, i llavors el noi no seria feliç perquè no podria cursar el que ell vol. Perquè hi haguessin felicitat li hauria de pujar la nota, i seria una injustícia.


3.Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?

Un utilitarista de la regla diria que no li puges la nota perquè això trencaria les normes que segueix tothom, en canvi un utilitarista de l'acte li pujaria la nota perquè així el noi podria estudiar el que volgués

4.Quina regla creus que aplicaria el representant de l'ultraista de la regla?

O pujar-la a tots o no pujar-la a cap.

Dilema 2

1. L'Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
Jo penso que no, perquè ell abans de mirar pel benestar de la humanitat, té que mirar per la seva família, i canviar de feina podria suposa un canvi econòmic en aquesta.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, perquè no podem deixar un món pitjor del que està, sinó que ens hem de comprometre a millorar-lo.

3.Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè si a un poble li treus els seus mitjans per poder subsistir es podria produir una sèrie de problemes econòmics, problemes d pobresa, etc.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Doncs seria reduint la gran quantitat que hi ha de tala d'arbres, i els bens del poble aprofitar-los.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
En la meva opinió, són responsables tots, tan del govern com dels individus, ja que els individus actuen de forma involuntària i no es donen compte dels problemes que poden causar, i el govern perquè és el que posa les normes i les lleis.

6. Què hi diria un utilitarista?
Que no s'hauria de parar la tala d'arbres, ja que d'aquesta manera es beneficien molts homes.

Més val ser una persona insatisfeta, que un porc satisfet. Més val ser un Sócrates insatisfet, que un ximple satisfet

No estic del tot d'acord amb aquest enunciat, perquè no se si preferiria ser un ignorant feliç i satisfet amb el que tinc o una Sòcrates totalment insatisfet i infeliç, estic d'acord amb que la persona satisfeta es ignorant, però es feliç, i no es això el mes important d'aquesta vida?
Per altre banda ser una persona insatisfeta implicaria un cert grau d´inteligencia, que amb aquesta també es poc arribar a la felicitat, i una vegada aconseguida aquesta, penso que estaria molt mes reconeguda.

Ningú fa mal sabent que ho fa

Ningú fa mal sabent que ho fa, pel que fa a aquest enunciat, estic d'acord amb ell, perquè penso que si tu realment saps el que està bé i el que està malament no tens perquè obrar malament, perquè si saps el que has de fer per obrar bé ho faràs i obraràs be en comptes de obrar malament perquè et costa el mateix esforç.
Es la persona ignorant la que acostuma a obrar malament, perquè desconeix el be i es per aquest motiu pel qual obra malament.
Si aquesta afirmació es correcte, perque tothom es responsable del que fa? no haurien de ser responsables nomes les persones que conegueren el bé?

Definicions

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.

Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.

Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.

Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.

L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.

Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.

Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.

Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.

Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.

Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.

Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.

Cançó: dejame vivir

Dejame vivir - Jarabe de palo con la Mari de chambao

Déjame vivir
Libre
Como las palomas
Que anidan en mi ventana
Mi compañía
Cada vez que tú te vas.

Déjame vivir
Libre
Libre como el aire
Me enseñaste a volar
Y ahora
Me cortas las alas.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire

Déjame vivir
Libre
Pero a mi manera
Y volver a respirar
De ese aire
Que me vuelve a la vida
Pero a mi manera.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Pero a tu manera

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire.

Creus en el destí?

Sincerament crec que el destí no existeix, o si existeix no hauria dexistir, perquè si es així ens treu tota la llibertat que podem tenir ja que tot estaria escrit de manera que féssim el que féssim continuaria passant el que havia de passar, si es així, perquè pensar, perquè decidir que fer si el que ha de passar passarà igual, segons el destí, es clar.
En canvi si aquest no existeix, som totalment lliures, les nostres accions no estaran ja escrites prèviament i aquestes tindran una conseqüència per a la consecució d'un fi determinat, no seria així si el destí existís, perquè la consecució d'aquest fi es veuria complerta si es això el que està escrit al destí.

L'ésser humà esta condemnat a ser lliure

Penso que si, que l'home esta condemnat a ser lliure, sempre te opcions per a tot, encara que se li limitin les opcions a escollir, l'ésser humà escull, com deia Sartre, fins i tot quan no escull, perquè en aquest cas escull no escollir.
I aquesta possibilitat es el que fa que l'home estigui condemnat a ser lliure, i a mes aquesta llibertat, per mi, es totalment absoluta ja que no crec en el destí, llavors la nostra llibertat augmenta de manera desmesurada.
Encara que la nostra llibertat acaba quan on comença la llibertat de l'altre.

Jean Paul Sartre

- És un dels màxims exponents de l'existencialisme juntament amb Heidegger i Jasp er.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint al llarg de la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem"

- Era ateu.
- Creu que cadascú ha d'escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
- Tot projecte és destinat al fracàs.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

A favor:

-Hem de poder ser lliures per poder pensar per nosaltres mateixos sense dependre de ningu.
-L'home està condemnat a ser lliure.


En contra:

-Cadascu es pedria la llibertat a la seva manera, no hi hauria mesura.
-No podria haver conductes donat que cadascu es lliure per fer el que vulgui.

Fal.lacies

-Preguntes complexes: Aquesta falacia es produeix quan formulem una pregunta que a part de preguntar una cosa pressuposa una altra, de manera que tota resposta estarà afirmant la presuposició donada.

-Argument ad ignorantiam: S´arriba a la conclusió de que quelcom és cert o fals perquè no s´ha demostrat el contrari.

-Argument circular: Consisteix en donar argument que signifiquen el mateix però amb diferents paraules sense arribar a un diàleg fluit.

-Argument ad hominem: Argument en que el nostre objectiu no és atacar a les idees sinó a les persones.

-Argument d´autoritat: Argument en què diem que quelcom és cert perquè ho afirma una autoritat, sense presentar proves de que ho sigui.

-Argument ad baculum: Arguments que presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió.

-Argument ad poulum: Es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que s’osté el parlant sense presentar cap prova.

-Argument ex populo: Argument que consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d’acord.

-Argument post hoc, ergo propter hoc: Es comet quan es raona que alguna cosa és la causa d'alguna altra cosa senzillament perquè la primera és anterior en el temps.

-Falàcia Genètica: Es comet quan es pretén que alguna cosa és «senzillament» o «sols que» el seu gènesi (el seu origen), o quan algú rebaixa alguna cosa a causa de el seu origen humil o poc propici.