Definicions

-intel·lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut (Sòcrates). Qui obra malament ho fa perquè ignora el bé.

-maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.

-hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer (absència de dolor).

-felicitat (Aristòtil):duu a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, activitat intel·lectual (auto-realització).

-prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

-pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.

-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.

-utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per les seves conseqüències.

-ètica deontològica: importa més la forma que el contingut.

-imperatiu categòric: ordres que ens ordenen a obrar d'una manera o una altra.

-dignitat humana: conseqüència de l'autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat.

-intuïcionisme dels valors: afirma que poden captar els valors a través d'una intuïció emocional.

-comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser esarrelats.

-universalisme: teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.