Definicions

-intel·lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut (Sòcrates). Qui obra malament ho fa perquè ignora el bé.

-maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.

-hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer (absència de dolor).

-felicitat (Aristòtil):duu a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, activitat intel·lectual (auto-realització).

-prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

-pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.

-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.

-utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per les seves conseqüències.

-ètica deontològica: importa més la forma que el contingut.

-imperatiu categòric: ordres que ens ordenen a obrar d'una manera o una altra.

-dignitat humana: conseqüència de l'autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat.

-intuïcionisme dels valors: afirma que poden captar els valors a través d'una intuïció emocional.

-comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser esarrelats.

-universalisme: teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.

Dilema 3

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li:

Si puja la nota:
-Podrà cursar la carrera de medicina.
-No seria just per als altres nois.
-Seria feliç.

Si no puja la nota:
-No podrà estudiar el que desitja.
-El professor tindrà remordiment.
-Seria infeliç.

2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Si en aquest cas es fessin justícia, voldria dir que el professor no li pujaria la nota ja pels altres companys, i llavors el noi no seria feliç perquè no podria cursar el que ell vol. Perquè hi haguessin felicitat li hauria de pujar la nota, i seria una injustícia.


3.Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?

Un utilitarista de la regla diria que no li puges la nota perquè això trencaria les normes que segueix tothom, en canvi un utilitarista de l'acte li pujaria la nota perquè així el noi podria estudiar el que volgués

4.Quina regla creus que aplicaria el representant de l'ultraista de la regla?

O pujar-la a tots o no pujar-la a cap.

Dilema 2

1. L'Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
Jo penso que no, perquè ell abans de mirar pel benestar de la humanitat, té que mirar per la seva família, i canviar de feina podria suposa un canvi econòmic en aquesta.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, perquè no podem deixar un món pitjor del que està, sinó que ens hem de comprometre a millorar-lo.

3.Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè si a un poble li treus els seus mitjans per poder subsistir es podria produir una sèrie de problemes econòmics, problemes d pobresa, etc.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Doncs seria reduint la gran quantitat que hi ha de tala d'arbres, i els bens del poble aprofitar-los.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
En la meva opinió, són responsables tots, tan del govern com dels individus, ja que els individus actuen de forma involuntària i no es donen compte dels problemes que poden causar, i el govern perquè és el que posa les normes i les lleis.

6. Què hi diria un utilitarista?
Que no s'hauria de parar la tala d'arbres, ja que d'aquesta manera es beneficien molts homes.

Més val ser una persona insatisfeta, que un porc satisfet. Més val ser un Sócrates insatisfet, que un ximple satisfet

No estic del tot d'acord amb aquest enunciat, perquè no se si preferiria ser un ignorant feliç i satisfet amb el que tinc o una Sòcrates totalment insatisfet i infeliç, estic d'acord amb que la persona satisfeta es ignorant, però es feliç, i no es això el mes important d'aquesta vida?
Per altre banda ser una persona insatisfeta implicaria un cert grau d´inteligencia, que amb aquesta també es poc arribar a la felicitat, i una vegada aconseguida aquesta, penso que estaria molt mes reconeguda.

Ningú fa mal sabent que ho fa

Ningú fa mal sabent que ho fa, pel que fa a aquest enunciat, estic d'acord amb ell, perquè penso que si tu realment saps el que està bé i el que està malament no tens perquè obrar malament, perquè si saps el que has de fer per obrar bé ho faràs i obraràs be en comptes de obrar malament perquè et costa el mateix esforç.
Es la persona ignorant la que acostuma a obrar malament, perquè desconeix el be i es per aquest motiu pel qual obra malament.
Si aquesta afirmació es correcte, perque tothom es responsable del que fa? no haurien de ser responsables nomes les persones que conegueren el bé?

Definicions

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.

Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.

Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.

Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.

L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.

Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.

Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.

Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.

Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.

Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.

Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.

Cançó: dejame vivir

Dejame vivir - Jarabe de palo con la Mari de chambao

Déjame vivir
Libre
Como las palomas
Que anidan en mi ventana
Mi compañía
Cada vez que tú te vas.

Déjame vivir
Libre
Libre como el aire
Me enseñaste a volar
Y ahora
Me cortas las alas.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire

Déjame vivir
Libre
Pero a mi manera
Y volver a respirar
De ese aire
Que me vuelve a la vida
Pero a mi manera.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Pero a tu manera

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire.