Definicions

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.

Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.

Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.

Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.

L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.

Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.

Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.

Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.

Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.

Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.

Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.

Cançó: dejame vivir

Dejame vivir - Jarabe de palo con la Mari de chambao

Déjame vivir
Libre
Como las palomas
Que anidan en mi ventana
Mi compañía
Cada vez que tú te vas.

Déjame vivir
Libre
Libre como el aire
Me enseñaste a volar
Y ahora
Me cortas las alas.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire

Déjame vivir
Libre
Pero a mi manera
Y volver a respirar
De ese aire
Que me vuelve a la vida
Pero a mi manera.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Pero a tu manera

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire.

Creus en el destí?

Sincerament crec que el destí no existeix, o si existeix no hauria dexistir, perquè si es així ens treu tota la llibertat que podem tenir ja que tot estaria escrit de manera que féssim el que féssim continuaria passant el que havia de passar, si es així, perquè pensar, perquè decidir que fer si el que ha de passar passarà igual, segons el destí, es clar.
En canvi si aquest no existeix, som totalment lliures, les nostres accions no estaran ja escrites prèviament i aquestes tindran una conseqüència per a la consecució d'un fi determinat, no seria així si el destí existís, perquè la consecució d'aquest fi es veuria complerta si es això el que està escrit al destí.

L'ésser humà esta condemnat a ser lliure

Penso que si, que l'home esta condemnat a ser lliure, sempre te opcions per a tot, encara que se li limitin les opcions a escollir, l'ésser humà escull, com deia Sartre, fins i tot quan no escull, perquè en aquest cas escull no escollir.
I aquesta possibilitat es el que fa que l'home estigui condemnat a ser lliure, i a mes aquesta llibertat, per mi, es totalment absoluta ja que no crec en el destí, llavors la nostra llibertat augmenta de manera desmesurada.
Encara que la nostra llibertat acaba quan on comença la llibertat de l'altre.

Jean Paul Sartre

- És un dels màxims exponents de l'existencialisme juntament amb Heidegger i Jasp er.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint al llarg de la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem"

- Era ateu.
- Creu que cadascú ha d'escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
- Tot projecte és destinat al fracàs.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

A favor:

-Hem de poder ser lliures per poder pensar per nosaltres mateixos sense dependre de ningu.
-L'home està condemnat a ser lliure.


En contra:

-Cadascu es pedria la llibertat a la seva manera, no hi hauria mesura.
-No podria haver conductes donat que cadascu es lliure per fer el que vulgui.

Fal.lacies

-Preguntes complexes: Aquesta falacia es produeix quan formulem una pregunta que a part de preguntar una cosa pressuposa una altra, de manera que tota resposta estarà afirmant la presuposició donada.

-Argument ad ignorantiam: S´arriba a la conclusió de que quelcom és cert o fals perquè no s´ha demostrat el contrari.

-Argument circular: Consisteix en donar argument que signifiquen el mateix però amb diferents paraules sense arribar a un diàleg fluit.

-Argument ad hominem: Argument en que el nostre objectiu no és atacar a les idees sinó a les persones.

-Argument d´autoritat: Argument en què diem que quelcom és cert perquè ho afirma una autoritat, sense presentar proves de que ho sigui.

-Argument ad baculum: Arguments que presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió.

-Argument ad poulum: Es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que s’osté el parlant sense presentar cap prova.

-Argument ex populo: Argument que consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d’acord.

-Argument post hoc, ergo propter hoc: Es comet quan es raona que alguna cosa és la causa d'alguna altra cosa senzillament perquè la primera és anterior en el temps.

-Falàcia Genètica: Es comet quan es pretén que alguna cosa és «senzillament» o «sols que» el seu gènesi (el seu origen), o quan algú rebaixa alguna cosa a causa de el seu origen humil o poc propici.