Definicions

saber ordinari: es funda en l'experiencia de la vida quotidiana, es basa en el que.

saber científic: es un saber sistemàtic, rigorós i critic, no nomes busca el que, sinó també el perquè.

saber filosòfic: el filosof pretén arribar a una resposta ultima, als grans enigmes de l'esser humà.

ciència (definició moderna): saber en el qual s'enten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.

mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

axioma: principi fonamental indemostrable dins del mètode axiomaticodeductiu.

inducció incompleta: mètode que parteix d'uns casos singulars per elaborar unes lleis generals.

hipòtesi: suposició provisional que no ha estat confirmada.

llei: hipòtesi confirmada, enunciat universal que expressa el comportament de fenòmens concrets.

teoria: conjunt de lleis, enunciat universals dels qual poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

falsació: una hipòtesi es falsa quan els fets (en el mon) no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.

comprensió: captar-ne el sentit d'un esdeveniment, situar-se dintre dels fets.

mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen del cosmos.

mètode empiricoracional: mètode que considera la raó tant important com el sentit.

empirisme: es basa en l'experiencia.

mètode transcendental: no mira d'esbrinar l'origen del saber sinó de fonamentar-lo.

joc de llenguatge: models que descriuen situacions comunicatives.

hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió, es preocupa per descobrir els elements que fan possible la comprensió.

pretensions de la validesa de la parla: s'han de seguir per arribar a la comprensió, son: veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.

ontologia: tract de l'esser.