José Ortega y Gasset en aquest fragment de el tema de nuestro tiempo; desenvolupa una posició perspectivista, perquè considera que no hi ha una única visió del mon, si no que hi ha moltes i s'han de tenir totes en compte.
Ortega y Gasset pensa que no s'han de tenir com a falses les altres visions de la realitat, ni tampoc com a totalment certa la nostra, perquè la veritat absoluta seria la combinació de totes les visions possibles.
martes, 28 de octubre de 2008
jueves, 23 de octubre de 2008
Podem arribar a conèixer?
Des del meu punt de vista podem arribar a conèixer però no es pot conèixer res en la seva totalitat, perquè per poder arribar a conèixer qualsevol cosa en la seva totalitat s'han de tindre en compte totes les perspectives i punts de vista possibles, i quan s'hagin tingut en compte totes les perspectives i s'hagin combinat per extreure una de sola, llavors si que haurem arribat a la veritat absoluta.
Peró sota el meu parer això, avui dia, es malauradament impossible perquè encara que es tinguin en compte totes les perspectives i es combinin mai arribarem a posar-nos d'acord tots els humans, perquè segurament una persona considera cert i veritable una cosa totalment diferent a el que una persona li sembla cert i veritable.
Per això penso que encara que ens poséssim d'acord mirant tots els punts de vista possibles (que es impossible) sempre quedaria alguna cosa en que no estaríem totalment d'acord.
Peró sota el meu parer això, avui dia, es malauradament impossible perquè encara que es tinguin en compte totes les perspectives i es combinin mai arribarem a posar-nos d'acord tots els humans, perquè segurament una persona considera cert i veritable una cosa totalment diferent a el que una persona li sembla cert i veritable.
Per això penso que encara que ens poséssim d'acord mirant tots els punts de vista possibles (que es impossible) sempre quedaria alguna cosa en que no estaríem totalment d'acord.
miércoles, 15 de octubre de 2008
L'objecte de la filosofia
- Idees principals
Wittgentein en aquest text ens parla de la filosofia, que es i per a que serveix. També vol deixar clar quina es la seva funció.
- Títol
Quina es la funció de la filosofia?
- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
- Quina és la funció de la filosofia segons el text?
- Comenta última frase del text.
La funció de la filosofia segons Wittgenstein es: l'aclariment lògic del pensament; això vol dir que el que la filosofia ha de pretendre es aclarir-nos els pensaments, no pretén explicar-nos res, això es tasca de la ciència, que explica fets a les teories, per això diu que la filosofia no es una teoria, sinó una activitat.
Amb l'ultima frase del text l'autor afirma que els pensaments son opacs i confusos i que la filosofia ha d'intentar aclarir aquest pensaments.
- Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre.
Wittgenstein defensa en aquest text el mètode analiticolinguistic, perquè defensa que els pensaments de no ser per la filosofia serien opacs i confusos i que aquesta es la tasca de la filosofia: aclarir i delimitar amb precisió els pensaments.
Crec que el pensament que mes xocaria amb el que manifesta l'autor en aquest text seria el transcendental, perquè aquest vol fonamentar l'origen del nostre saber i no de donar-li sentir con fa el mètode analiticolinguistic que defensa Wittgenstein.
També podria comparar-se amb el mètode hermenèutic, perquè aquest pretén interpretar i comprendre els textos abans que aclarir-los.
Wittgentein en aquest text ens parla de la filosofia, que es i per a que serveix. També vol deixar clar quina es la seva funció.
- Títol
Quina es la funció de la filosofia?
- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
- Quina és la funció de la filosofia segons el text?
- Comenta última frase del text.
La funció de la filosofia segons Wittgenstein es: l'aclariment lògic del pensament; això vol dir que el que la filosofia ha de pretendre es aclarir-nos els pensaments, no pretén explicar-nos res, això es tasca de la ciència, que explica fets a les teories, per això diu que la filosofia no es una teoria, sinó una activitat.
Amb l'ultima frase del text l'autor afirma que els pensaments son opacs i confusos i que la filosofia ha d'intentar aclarir aquest pensaments.
- Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre.
Wittgenstein defensa en aquest text el mètode analiticolinguistic, perquè defensa que els pensaments de no ser per la filosofia serien opacs i confusos i que aquesta es la tasca de la filosofia: aclarir i delimitar amb precisió els pensaments.
Crec que el pensament que mes xocaria amb el que manifesta l'autor en aquest text seria el transcendental, perquè aquest vol fonamentar l'origen del nostre saber i no de donar-li sentir con fa el mètode analiticolinguistic que defensa Wittgenstein.
També podria comparar-se amb el mètode hermenèutic, perquè aquest pretén interpretar i comprendre els textos abans que aclarir-los.
martes, 14 de octubre de 2008
Definicions
saber ordinari: es funda en l'experiencia de la vida quotidiana, es basa en el que.
saber científic: es un saber sistemàtic, rigorós i critic, no nomes busca el que, sinó també el perquè.
saber filosòfic: el filosof pretén arribar a una resposta ultima, als grans enigmes de l'esser humà.
ciència (definició moderna): saber en el qual s'enten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.
mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
axioma: principi fonamental indemostrable dins del mètode axiomaticodeductiu.
inducció incompleta: mètode que parteix d'uns casos singulars per elaborar unes lleis generals.
hipòtesi: suposició provisional que no ha estat confirmada.
llei: hipòtesi confirmada, enunciat universal que expressa el comportament de fenòmens concrets.
teoria: conjunt de lleis, enunciat universals dels qual poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.
falsació: una hipòtesi es falsa quan els fets (en el mon) no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
comprensió: captar-ne el sentit d'un esdeveniment, situar-se dintre dels fets.
mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen del cosmos.
mètode empiricoracional: mètode que considera la raó tant important com el sentit.
empirisme: es basa en l'experiencia.
mètode transcendental: no mira d'esbrinar l'origen del saber sinó de fonamentar-lo.
joc de llenguatge: models que descriuen situacions comunicatives.
hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió, es preocupa per descobrir els elements que fan possible la comprensió.
pretensions de la validesa de la parla: s'han de seguir per arribar a la comprensió, son: veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.
ontologia: tract de l'esser.
saber científic: es un saber sistemàtic, rigorós i critic, no nomes busca el que, sinó també el perquè.
saber filosòfic: el filosof pretén arribar a una resposta ultima, als grans enigmes de l'esser humà.
ciència (definició moderna): saber en el qual s'enten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.
mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
axioma: principi fonamental indemostrable dins del mètode axiomaticodeductiu.
inducció incompleta: mètode que parteix d'uns casos singulars per elaborar unes lleis generals.
hipòtesi: suposició provisional que no ha estat confirmada.
llei: hipòtesi confirmada, enunciat universal que expressa el comportament de fenòmens concrets.
teoria: conjunt de lleis, enunciat universals dels qual poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.
falsació: una hipòtesi es falsa quan els fets (en el mon) no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
comprensió: captar-ne el sentit d'un esdeveniment, situar-se dintre dels fets.
mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen del cosmos.
mètode empiricoracional: mètode que considera la raó tant important com el sentit.
empirisme: es basa en l'experiencia.
mètode transcendental: no mira d'esbrinar l'origen del saber sinó de fonamentar-lo.
joc de llenguatge: models que descriuen situacions comunicatives.
hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió, es preocupa per descobrir els elements que fan possible la comprensió.
pretensions de la validesa de la parla: s'han de seguir per arribar a la comprensió, son: veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.
ontologia: tract de l'esser.
viernes, 10 de octubre de 2008
Act. pagina 31
- Com justificaries que l'afirmació "Només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.
Crec que es mes savia la vella que ha acumulat experiencia al llarg de la seva vida, perque la saviesa no s´aconsegueix estudiant ni tres carreres, ni sent reconegut pels millors critics...per ser savi s´ha de viure la vida, anar aprenent de la vida.
Crec que es mes savia la vella que ha acumulat experiencia al llarg de la seva vida, perque la saviesa no s´aconsegueix estudiant ni tres carreres, ni sent reconegut pels millors critics...per ser savi s´ha de viure la vida, anar aprenent de la vida.
Doc. 12 pagina 30
- Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
L'home actual es fixa en les coses no importants realment, es fixa en lo immediatament necessari.
Podria repercutir en nosaltres en un futur.
- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.
Per que estic aquí?
Que haig de fer aquí?
Que es el que m'espera?
- Per , quin és el problema de la filosofia contemporània?
Segons ell, el problema es la formula intel·lectual.
L'home actual es fixa en les coses no importants realment, es fixa en lo immediatament necessari.
Podria repercutir en nosaltres en un futur.
- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.
Per que estic aquí?
Que haig de fer aquí?
Que es el que m'espera?
- Per , quin és el problema de la filosofia contemporània?
Segons ell, el problema es la formula intel·lectual.
sábado, 4 de octubre de 2008
Definicions
ciutadà: persona d'una comunitat que conviu amb altres persones.
política: manera de regir un grup humà.
democràcia: el poder el te el poble, la sobirania rau en el poble.
tirania: govern sense llibertat.
drets humans: condicions que han de ser respectades en totes les persones.
estat de dret: aquell estat que es basa en el compliment de la llei.
individualisme: teoria que afirma que es abans l'individu que la societat.
socialisme: teoria que afirma que la societat es anterior al individu.
justícia: es respecten els drets de les persones i tothom te el que cal.
poder: capacitat de governar i d'influir en altres persones.
política: manera de regir un grup humà.
democràcia: el poder el te el poble, la sobirania rau en el poble.
tirania: govern sense llibertat.
drets humans: condicions que han de ser respectades en totes les persones.
estat de dret: aquell estat que es basa en el compliment de la llei.
individualisme: teoria que afirma que es abans l'individu que la societat.
socialisme: teoria que afirma que la societat es anterior al individu.
justícia: es respecten els drets de les persones i tothom te el que cal.
poder: capacitat de governar i d'influir en altres persones.
viernes, 3 de octubre de 2008
Doc.4 pàgina 21
- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
Tan les lleis com les teories intenten demostrar alguna cosa, les teories estan formades per lleis.
- Busca un exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria de la relativitat, lleis del moviment.
Tan les lleis com les teories intenten demostrar alguna cosa, les teories estan formades per lleis.
- Busca un exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria de la relativitat, lleis del moviment.
Que es la filosofia?
Diuen que la filosofia no serveix per res realment útil, que a la vida quotidiana no s'utilitza, sincerament crec que es cert, perquè amb les respostes que es treuen de la filosofia (quan es treuen...) no s'arriva en lloc, amb les respostes que es treuen de la filosofia nomes ens podem arribar a formular mes preguntes i si aconseguim les respostes d'aquestes preguntes ens tornarem a formular altres preguntes i així successivament fins que arribem a formular-nos una pregunta de la que no trobem la resposta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)