Com assolir la convivència entre cultures?

Sota el meu punt de vista, assolir la total convivència entr cultures es gairebé impossible, perquè sempre hi hauran diferencies entre les diferents cultures que hi visquin al territori, i aquestes diferencies serien el que portarien la convivència pacifica al desastre.
Seria fantàstic que poguéssim trobar el punt exacte de convivència, la manera en la qual cada cultura cedís un mica en favor de l'altre, però no es així, som animals tan summament egoistes que nomes fem que pensar en nosaltres.
Es per això que penso que la convivència pacifica entre varies cultures seria gairebé impossible, per no dir impossible.

Huntington: Xoc de civilitzacions

Samuel P. Huntington

El pensador Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?

Obra

Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.

Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.

Textos escollits de Samuel P. Huntington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

Diferencies entre Hobbes i Rousseau

Thomas Hobbes:
Parteix d' una consideració pessimista del éssers humans "".
Els éssers humans viuen en una associació caòtica, on cadascun, mogut per l'egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres. L'únic impuls natural que obra en ells és la conservació i la satisfacció de les necessitats. Només un cap fort i absolut, escollit lliurement per tots i capaç d'imposar les seves lleis, farà possible una societat on es pugui conviure en pau.

Jean-Jacques Rousseau:
Parteix de la hipòtesi d'un home natural solitari que, tot i que en principi no necessita la societat per viure, es mou, per una pietat natural o impuls benèvol cap als altres. La vida en societat arribà empès per un canvi notable en les condicions del seu hàbitat, és possible i positiva per al seu desenvolupament humà si està estructurada com una comunitat igualitària i poc nombrosa.
La sortida sería una societat justa basada en l'acord de tothom i orientada cap al bé comú.

Definicions

-Raó teòrica: raó que s’orienta cap al coneixement de la realitat gràcies a la teoria.
-Raó pràctica: orienta la raó cap a l’acció i la idea moral.
-Metafísica:part de la filosofia que tracta allò que es troba més enllà dels sentits (experiència), vol anar més enllà de la ciència, ho vol saber tot.

-Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
-Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
-Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.

-Interès emancipador: Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió , que condueix a les ciències socials.
-Dogmatisme: Veritat acceptada sense crítica. Posició d’ aquells què presuponen la capacitat de la nostra existència.
-Escepticisme moderat: Típus d’ esceptivisme què cobnsidera què ens em de comportar amb alló què és més fiable.
-Perspectivisme: Proposat per Jose Ortega i Gasset, manté què si és pot arribar al coeixement de la realitat, conjugant diferents perspectives.
-Realisme: model explicatiu del coneixement que defensa que podem conèixer la realitat tal com és independentment del subjecte.
-Idealisme: model explicatiu del coneixement que defensa que sense subjecte no podem arribar a conèixer, l’unica cosa indubtable és la nostra conxiència, per tant les coses en sí no es poden conèixer (noümen), només coneixem els fenòmens.
-Noesi: és la consciència que s’obre a la realitat.

-Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.

-Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).

-Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.

-Evidència sensible: Considera evidents els primers principis, les dades dels sentits.

-Adequació: la concordança del que es diu d'alguna cosa i de la cosa.
-Coherencia: criteria de veritat que es basa rn que una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions del que forma part.
-Pragmatisme: defensa que és vertades allò que és útil.
-Consens: acord entre diferents interlocutors en el marc d'una idea de diàleg.

El virtual es real?

Penso que el virtual si que podria arribar a ser real pel simple fet de que es percertible pels nostres sentints, pero el virtual te un problema, que no es tangible pels nostres sentits i per aixo no es podria considerar de tot real, perque la realitat no nomes ha de ser percertible sino que hauria de ser tambe tangible.
Crec que el virtual no es pot considerar del tot real per el que he dit abans, pro tambe penso que mentre que nosaltres sapiguem separar perfectament quelcom virtual de quelcom absolutament real no hi hauria cap problema en considerar el virtual com a real.

Activitat pàg. 45

-Quina relació s'estableix en el text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?

El que es correspon amb la realitat serà cert.

-Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan aquesta sigui util.

-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per ? Quina?

Si, que les nostres ideas seran cert quan siguin utils.

-Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències pràctiques?

Segons el pragmatisme no, ja que la veritat s`asocia a la utilitat.

Veritat, realitat, concordança

El text de Heidegger fixa'n-nos en els models explicatius de la realitat podem extreure que es un text clarament idealista, perquè diu que cadascun ens fem una ideal mental de la realitat, una aparença; per això no podem arribar a conèixer la realitat de manera objectiva, sempre la coneixerem d'una manera subjectiva, sota el nostre punt de vista i/o pensament.
Si ens fixem mes en les possibilitats del coneixement d'aquest text del filosof alemany podem arribar a la conclusió de que es un text subjectivista, perquè explica que la veritat sempre depèn del subjecte, que no hi ha veritat absoluta si no que tot es subjectiu, el que per a mi pot ser cert per a tu pot no ser-ho o al inrevés.

Veritat i perspectiva

José Ortega y Gasset en aquest fragment de el tema de nuestro tiempo; desenvolupa una posició perspectivista, perquè considera que no hi ha una única visió del mon, si no que hi ha moltes i s'han de tenir totes en compte.
Ortega y Gasset pensa que no s'han de tenir com a falses les altres visions de la realitat, ni tampoc com a totalment certa la nostra, perquè la veritat absoluta seria la combinació de totes les visions possibles.

Podem arribar a conèixer?

Des del meu punt de vista podem arribar a conèixer però no es pot conèixer res en la seva totalitat, perquè per poder arribar a conèixer qualsevol cosa en la seva totalitat s'han de tindre en compte totes les perspectives i punts de vista possibles, i quan s'hagin tingut en compte totes les perspectives i s'hagin combinat per extreure una de sola, llavors si que haurem arribat a la veritat absoluta.
Peró sota el meu parer això, avui dia, es malauradament impossible perquè encara que es tinguin en compte totes les perspectives i es combinin mai arribarem a posar-nos d'acord tots els humans, perquè segurament una persona considera cert i veritable una cosa totalment diferent a el que una persona li sembla cert i veritable.
Per això penso que encara que ens poséssim d'acord mirant tots els punts de vista possibles (que es impossible) sempre quedaria alguna cosa en que no estaríem totalment d'acord.

L'objecte de la filosofia

- Idees principals

Wittgentein en aquest text ens parla de la filosofia, que es i per a que serveix. També vol deixar clar quina es la seva funció.

- Títol

Quina es la funció de la filosofia?

- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
- Quina és la funció de la filosofia segons el text?
- Comenta última frase del text.

La funció de la filosofia segons Wittgenstein es: l'aclariment lògic del pensament; això vol dir que el que la filosofia ha de pretendre es aclarir-nos els pensaments, no pretén explicar-nos res, això es tasca de la ciència, que explica fets a les teories, per això diu que la filosofia no es una teoria, sinó una activitat.
Amb l'ultima frase del text l'autor afirma que els pensaments son opacs i confusos i que la filosofia ha d'intentar aclarir aquest pensaments.

- Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre.

Wittgenstein defensa en aquest text el mètode analiticolinguistic, perquè defensa que els pensaments de no ser per la filosofia serien opacs i confusos i que aquesta es la tasca de la filosofia: aclarir i delimitar amb precisió els pensaments.
Crec que el pensament que mes xocaria amb el que manifesta l'autor en aquest text seria el transcendental, perquè aquest vol fonamentar l'origen del nostre saber i no de donar-li sentir con fa el mètode analiticolinguistic que defensa Wittgenstein.
També podria comparar-se amb el mètode hermenèutic, perquè aquest pretén interpretar i comprendre els textos abans que aclarir-los.

Definicions

saber ordinari: es funda en l'experiencia de la vida quotidiana, es basa en el que.

saber científic: es un saber sistemàtic, rigorós i critic, no nomes busca el que, sinó també el perquè.

saber filosòfic: el filosof pretén arribar a una resposta ultima, als grans enigmes de l'esser humà.

ciència (definició moderna): saber en el qual s'enten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.

mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

axioma: principi fonamental indemostrable dins del mètode axiomaticodeductiu.

inducció incompleta: mètode que parteix d'uns casos singulars per elaborar unes lleis generals.

hipòtesi: suposició provisional que no ha estat confirmada.

llei: hipòtesi confirmada, enunciat universal que expressa el comportament de fenòmens concrets.

teoria: conjunt de lleis, enunciat universals dels qual poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

falsació: una hipòtesi es falsa quan els fets (en el mon) no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.

comprensió: captar-ne el sentit d'un esdeveniment, situar-se dintre dels fets.

mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen del cosmos.

mètode empiricoracional: mètode que considera la raó tant important com el sentit.

empirisme: es basa en l'experiencia.

mètode transcendental: no mira d'esbrinar l'origen del saber sinó de fonamentar-lo.

joc de llenguatge: models que descriuen situacions comunicatives.

hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió, es preocupa per descobrir els elements que fan possible la comprensió.

pretensions de la validesa de la parla: s'han de seguir per arribar a la comprensió, son: veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.

ontologia: tract de l'esser.

Act. pagina 31

- Com justificaries que l'afirmació "Només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.

Crec que es mes savia la vella que ha acumulat experiencia al llarg de la seva vida, perque la saviesa no s´aconsegueix estudiant ni tres carreres, ni sent reconegut pels millors critics...per ser savi s´ha de viure la vida, anar aprenent de la vida.

Doc. 12 pagina 30

- Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

L'home actual es fixa en les coses no importants realment, es fixa en lo immediatament necessari.
Podria repercutir en nosaltres en un futur.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Per que estic aquí?
Que haig de fer aquí?
Que es el que m'espera?

- Per , quin és el problema de la filosofia contemporània?

Segons ell, el problema es la formula intel·lectual.

Definicions

ciutadà: persona d'una comunitat que conviu amb altres persones.

política: manera de regir un grup humà.

democràcia: el poder el te el poble, la sobirania rau en el poble.

tirania: govern sense llibertat.

drets humans: condicions que han de ser respectades en totes les persones.

estat de dret: aquell estat que es basa en el compliment de la llei.

individualisme: teoria que afirma que es abans l'individu que la societat.

socialisme: teoria que afirma que la societat es anterior al individu.

justícia: es respecten els drets de les persones i tothom te el que cal.

poder: capacitat de governar i d'influir en altres persones.

Doc.4 pàgina 21

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
Tan les lleis com les teories intenten demostrar alguna cosa, les teories estan formades per lleis.

- Busca un exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria de la relativitat, lleis del moviment.

Que es la filosofia?

La filosofia es quelcom que et convida a pensar i a reflexionar sobre alguna cosa, la filosofia va sorgir per la curiositat, per l'admiració, per les ganes de saber...
Diuen que la filosofia no serveix per res realment útil, que a la vida quotidiana no s'utilitza, sincerament crec que es cert, perquè amb les respostes que es treuen de la filosofia (quan es treuen...) no s'arriva en lloc, amb les respostes que es treuen de la filosofia nomes ens podem arribar a formular mes preguntes i si aconseguim les respostes d'aquestes preguntes ens tornarem a formular altres preguntes i així successivament fins que arribem a formular-nos una pregunta de la que no trobem la resposta.