viernes, 22 de mayo de 2009
martes, 19 de mayo de 2009
Comentari de text pag.237
1.Idees principals
Hobbes diu que per a viure tranquils, nosaltres mateixos ens imposem unes normes i unes regles.
També diu que hem de tractar als altres com ens agradaria q ens tractessin a nosaltres.
2.Títol
Per a una vida millor:
3.Comentari
Hobbes pensa que l'home es una amenaça pel propi home i que per això l'ésser humà acaba acceptant les normes i lleis que se li imposen, per por als altres humans. D'aquesta manera es va formant un estat.
Les persones, diu, necessitem algú que ens prohibeixi accions per a poder arribar a una vida millor i mes agradable a tots, d'aquí es d'on venen les normes i lleis que imposa l'estat.
Hobbes diu que per a viure tranquils, nosaltres mateixos ens imposem unes normes i unes regles.
També diu que hem de tractar als altres com ens agradaria q ens tractessin a nosaltres.
2.Títol
Per a una vida millor:
3.Comentari
Hobbes pensa que l'home es una amenaça pel propi home i que per això l'ésser humà acaba acceptant les normes i lleis que se li imposen, per por als altres humans. D'aquesta manera es va formant un estat.
Les persones, diu, necessitem algú que ens prohibeixi accions per a poder arribar a una vida millor i mes agradable a tots, d'aquí es d'on venen les normes i lleis que imposa l'estat.
miércoles, 6 de mayo de 2009
Ciutadania democràtica pag.241
- De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Te un sentit inclusiu d´autolegislació, incorpora a tots els ciutadans de la mateixa manera.
- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè la nacionalitat la d'escollir el propi ciutadà ja que ningú el pot obligar
- A que es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"?
Al sentit col.lectiu al qual pertanya un grup ètnic
Te un sentit inclusiu d´autolegislació, incorpora a tots els ciutadans de la mateixa manera.
- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè la nacionalitat la d'escollir el propi ciutadà ja que ningú el pot obligar
- A que es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"?
Al sentit col.lectiu al qual pertanya un grup ètnic
Biografia de Jürgen Habermas
Sociólogo y filósofo alemán. Habermas nació en Düsseldorf y estudió en Gotinga, Zurich y Bonn; realizó el doctorado en Marburgo y trabajó como profesor de filosofía en Heidelberg y como profesor de filosofía y sociología en Francfort. De 1971 a 1980 fue director del Instituto Max Planck en Stamberg. La obra de Habermas constituye un ataque radical a la idea de que el positivismo y la ciencia y la investigación modernas son de alguna forma objetivas. Opina que la ciencia y la tecnología están más bien regidas por valores e intereses que a veces contradicen la búsqueda desinteresada de la verdad. Habermas sostiene que la tecnologización de la sociedad y el consiguiente crecimiento de la burocracia han servido, entre otras cosas, para perpetuar las instituciones del Estado y despolitizar a los ciudadanos. De esta forma la razón y la ciencia se han convertido en herramientas de dominación más que de emancipación. Habermas considera que esto no es necesario e imagina un futuro en el que la razón y el conocimiento trabajen en pro de una sociedad mejor. En ese futuro la comunicación humana no debería estar sujeta a la dominación del Estado y los ciudadanos racionales deberían poder actuar en la sociedad de forma libre en el ámbito político. Entre sus obras destacan su monumental Teoría de la acción comunicativa (1981), que puede ser considerada como una teoría global acerca de la sociedad, sobre su origen, su evolución y sus patologías; Historia y crítica de la opinión pública, Teoría y praxis, Ciencia y técnica como ideología, El discurso filosófico de la modernidad y El pensamiento posmetafísico.
miércoles, 22 de abril de 2009
Definicions
-intel·lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut (Sòcrates). Qui obra malament ho fa perquè ignora el bé.
-maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.
-hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer (absència de dolor).
-felicitat (Aristòtil):duu a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, activitat intel·lectual (auto-realització).
-prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
-pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
-utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per les seves conseqüències.
-ètica deontològica: importa més la forma que el contingut.
-imperatiu categòric: ordres que ens ordenen a obrar d'una manera o una altra.
-dignitat humana: conseqüència de l'autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat.
-intuïcionisme dels valors: afirma que poden captar els valors a través d'una intuïció emocional.
-comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser esarrelats.
-universalisme: teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.
-maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.
-hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer (absència de dolor).
-felicitat (Aristòtil):duu a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, activitat intel·lectual (auto-realització).
-prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
-pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
-utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per les seves conseqüències.
-ètica deontològica: importa més la forma que el contingut.
-imperatiu categòric: ordres que ens ordenen a obrar d'una manera o una altra.
-dignitat humana: conseqüència de l'autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat.
-intuïcionisme dels valors: afirma que poden captar els valors a través d'una intuïció emocional.
-comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser esarrelats.
-universalisme: teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.
martes, 21 de abril de 2009
Dilema 3
1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li:
Si puja la nota:
-Podrà cursar la carrera de medicina.
-No seria just per als altres nois.
-Seria feliç.
Si no puja la nota:
-No podrà estudiar el que desitja.
-El professor tindrà remordiment.
-Seria infeliç.
2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Si en aquest cas es fessin justícia, voldria dir que el professor no li pujaria la nota ja pels altres companys, i llavors el noi no seria feliç perquè no podria cursar el que ell vol. Perquè hi haguessin felicitat li hauria de pujar la nota, i seria una injustícia.
3.Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?
Un utilitarista de la regla diria que no li puges la nota perquè això trencaria les normes que segueix tothom, en canvi un utilitarista de l'acte li pujaria la nota perquè així el noi podria estudiar el que volgués
4.Quina regla creus que aplicaria el representant de l'ultraista de la regla?
O pujar-la a tots o no pujar-la a cap.
Si puja la nota:
-Podrà cursar la carrera de medicina.
-No seria just per als altres nois.
-Seria feliç.
Si no puja la nota:
-No podrà estudiar el que desitja.
-El professor tindrà remordiment.
-Seria infeliç.
2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Si en aquest cas es fessin justícia, voldria dir que el professor no li pujaria la nota ja pels altres companys, i llavors el noi no seria feliç perquè no podria cursar el que ell vol. Perquè hi haguessin felicitat li hauria de pujar la nota, i seria una injustícia.
3.Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?
Un utilitarista de la regla diria que no li puges la nota perquè això trencaria les normes que segueix tothom, en canvi un utilitarista de l'acte li pujaria la nota perquè així el noi podria estudiar el que volgués
4.Quina regla creus que aplicaria el representant de l'ultraista de la regla?
O pujar-la a tots o no pujar-la a cap.
Dilema 2
1. L'Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
Jo penso que no, perquè ell abans de mirar pel benestar de la humanitat, té que mirar per la seva família, i canviar de feina podria suposa un canvi econòmic en aquesta.
2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, perquè no podem deixar un món pitjor del que està, sinó que ens hem de comprometre a millorar-lo.
3.Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè si a un poble li treus els seus mitjans per poder subsistir es podria produir una sèrie de problemes econòmics, problemes d pobresa, etc.
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Doncs seria reduint la gran quantitat que hi ha de tala d'arbres, i els bens del poble aprofitar-los.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
En la meva opinió, són responsables tots, tan del govern com dels individus, ja que els individus actuen de forma involuntària i no es donen compte dels problemes que poden causar, i el govern perquè és el que posa les normes i les lleis.
6. Què hi diria un utilitarista?
Que no s'hauria de parar la tala d'arbres, ja que d'aquesta manera es beneficien molts homes.
Jo penso que no, perquè ell abans de mirar pel benestar de la humanitat, té que mirar per la seva família, i canviar de feina podria suposa un canvi econòmic en aquesta.
2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, perquè no podem deixar un món pitjor del que està, sinó que ens hem de comprometre a millorar-lo.
3.Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè si a un poble li treus els seus mitjans per poder subsistir es podria produir una sèrie de problemes econòmics, problemes d pobresa, etc.
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Doncs seria reduint la gran quantitat que hi ha de tala d'arbres, i els bens del poble aprofitar-los.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
En la meva opinió, són responsables tots, tan del govern com dels individus, ja que els individus actuen de forma involuntària i no es donen compte dels problemes que poden causar, i el govern perquè és el que posa les normes i les lleis.
6. Què hi diria un utilitarista?
Que no s'hauria de parar la tala d'arbres, ja que d'aquesta manera es beneficien molts homes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)