Definicions

-Raó teòrica: raó que s’orienta cap al coneixement de la realitat gràcies a la teoria.
-Raó pràctica: orienta la raó cap a l’acció i la idea moral.
-Metafísica:part de la filosofia que tracta allò que es troba més enllà dels sentits (experiència), vol anar més enllà de la ciència, ho vol saber tot.

-Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
-Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
-Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.

-Interès emancipador: Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió , que condueix a les ciències socials.
-Dogmatisme: Veritat acceptada sense crítica. Posició d’ aquells què presuponen la capacitat de la nostra existència.
-Escepticisme moderat: Típus d’ esceptivisme què cobnsidera què ens em de comportar amb alló què és més fiable.
-Perspectivisme: Proposat per Jose Ortega i Gasset, manté què si és pot arribar al coeixement de la realitat, conjugant diferents perspectives.
-Realisme: model explicatiu del coneixement que defensa que podem conèixer la realitat tal com és independentment del subjecte.
-Idealisme: model explicatiu del coneixement que defensa que sense subjecte no podem arribar a conèixer, l’unica cosa indubtable és la nostra conxiència, per tant les coses en sí no es poden conèixer (noümen), només coneixem els fenòmens.
-Noesi: és la consciència que s’obre a la realitat.

-Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.

-Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).

-Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.

-Evidència sensible: Considera evidents els primers principis, les dades dels sentits.

-Adequació: la concordança del que es diu d'alguna cosa i de la cosa.
-Coherencia: criteria de veritat que es basa rn que una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions del que forma part.
-Pragmatisme: defensa que és vertades allò que és útil.
-Consens: acord entre diferents interlocutors en el marc d'una idea de diàleg.

El virtual es real?

Penso que el virtual si que podria arribar a ser real pel simple fet de que es percertible pels nostres sentints, pero el virtual te un problema, que no es tangible pels nostres sentits i per aixo no es podria considerar de tot real, perque la realitat no nomes ha de ser percertible sino que hauria de ser tambe tangible.
Crec que el virtual no es pot considerar del tot real per el que he dit abans, pro tambe penso que mentre que nosaltres sapiguem separar perfectament quelcom virtual de quelcom absolutament real no hi hauria cap problema en considerar el virtual com a real.

Activitat pàg. 45

-Quina relació s'estableix en el text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?

El que es correspon amb la realitat serà cert.

-Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan aquesta sigui util.

-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per ? Quina?

Si, que les nostres ideas seran cert quan siguin utils.

-Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències pràctiques?

Segons el pragmatisme no, ja que la veritat s`asocia a la utilitat.

Veritat, realitat, concordança

El text de Heidegger fixa'n-nos en els models explicatius de la realitat podem extreure que es un text clarament idealista, perquè diu que cadascun ens fem una ideal mental de la realitat, una aparença; per això no podem arribar a conèixer la realitat de manera objectiva, sempre la coneixerem d'una manera subjectiva, sota el nostre punt de vista i/o pensament.
Si ens fixem mes en les possibilitats del coneixement d'aquest text del filosof alemany podem arribar a la conclusió de que es un text subjectivista, perquè explica que la veritat sempre depèn del subjecte, que no hi ha veritat absoluta si no que tot es subjectiu, el que per a mi pot ser cert per a tu pot no ser-ho o al inrevés.

Veritat i perspectiva

José Ortega y Gasset en aquest fragment de el tema de nuestro tiempo; desenvolupa una posició perspectivista, perquè considera que no hi ha una única visió del mon, si no que hi ha moltes i s'han de tenir totes en compte.
Ortega y Gasset pensa que no s'han de tenir com a falses les altres visions de la realitat, ni tampoc com a totalment certa la nostra, perquè la veritat absoluta seria la combinació de totes les visions possibles.

Podem arribar a conèixer?

Des del meu punt de vista podem arribar a conèixer però no es pot conèixer res en la seva totalitat, perquè per poder arribar a conèixer qualsevol cosa en la seva totalitat s'han de tindre en compte totes les perspectives i punts de vista possibles, i quan s'hagin tingut en compte totes les perspectives i s'hagin combinat per extreure una de sola, llavors si que haurem arribat a la veritat absoluta.
Peró sota el meu parer això, avui dia, es malauradament impossible perquè encara que es tinguin en compte totes les perspectives i es combinin mai arribarem a posar-nos d'acord tots els humans, perquè segurament una persona considera cert i veritable una cosa totalment diferent a el que una persona li sembla cert i veritable.
Per això penso que encara que ens poséssim d'acord mirant tots els punts de vista possibles (que es impossible) sempre quedaria alguna cosa en que no estaríem totalment d'acord.

L'objecte de la filosofia

- Idees principals

Wittgentein en aquest text ens parla de la filosofia, que es i per a que serveix. També vol deixar clar quina es la seva funció.

- Títol

Quina es la funció de la filosofia?

- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
- Quina és la funció de la filosofia segons el text?
- Comenta última frase del text.

La funció de la filosofia segons Wittgenstein es: l'aclariment lògic del pensament; això vol dir que el que la filosofia ha de pretendre es aclarir-nos els pensaments, no pretén explicar-nos res, això es tasca de la ciència, que explica fets a les teories, per això diu que la filosofia no es una teoria, sinó una activitat.
Amb l'ultima frase del text l'autor afirma que els pensaments son opacs i confusos i que la filosofia ha d'intentar aclarir aquest pensaments.

- Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre.

Wittgenstein defensa en aquest text el mètode analiticolinguistic, perquè defensa que els pensaments de no ser per la filosofia serien opacs i confusos i que aquesta es la tasca de la filosofia: aclarir i delimitar amb precisió els pensaments.
Crec que el pensament que mes xocaria amb el que manifesta l'autor en aquest text seria el transcendental, perquè aquest vol fonamentar l'origen del nostre saber i no de donar-li sentir con fa el mètode analiticolinguistic que defensa Wittgenstein.
També podria comparar-se amb el mètode hermenèutic, perquè aquest pretén interpretar i comprendre els textos abans que aclarir-los.