filosofia

Power point tema 13

2009-05-22T02:00:00.000-07:00

Fonaments De L´Estat Social I DemocràTic De Dret

View more OpenOffice presentations from Victor Gamez.

Comentari de text pag.237

2009-05-19T16:06:00.000-07:00

1.Idees principals
Hobbes diu que per a viure tranquils, nosaltres mateixos ens imposem unes normes i unes regles.
També diu que hem de tractar als altres com ens agradaria q ens tractessin a nosaltres.

2.Títol
Per a una vida millor:

3.Comentari
Hobbes pensa que l'home es una amenaça pel propi home i que per això l'ésser humà acaba acceptant les normes i lleis que se li imposen, per por als altres humans. D'aquesta manera es va formant un estat.
Les persones, diu, necessitem algú que ens prohibeixi accions per a poder arribar a una vida millor i mes agradable a tots, d'aquí es d'on venen les normes i lleis que imposa l'estat.

Ciutadania democràtica pag.241

2009-05-06T15:56:00.000-07:00

- De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Te un sentit inclusiu d´autolegislació, incorpora a tots els ciutadans de la mateixa manera.

- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè la nacionalitat la d'escollir el propi ciutadà ja que ningú el pot obligar

- A que es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"?
Al sentit col.lectiu al qual pertanya un grup ètnic

Biografia de Jürgen Habermas

2009-05-06T15:45:00.000-07:00

Sociólogo y filósofo alemán. Habermas nació en Düsseldorf y estudió en Gotinga, Zurich y Bonn; realizó el doctorado en Marburgo y trabajó como profesor de filosofía en Heidelberg y como profesor de filosofía y sociología en Francfort. De 1971 a 1980 fue director del Instituto Max Planck en Stamberg. La obra de Habermas constituye un ataque radical a la idea de que el positivismo y la ciencia y la investigación modernas son de alguna forma objetivas. Opina que la ciencia y la tecnología están más bien regidas por valores e intereses que a veces contradicen la búsqueda desinteresada de la verdad. Habermas sostiene que la tecnologización de la sociedad y el consiguiente crecimiento de la burocracia han servido, entre otras cosas, para perpetuar las instituciones del Estado y despolitizar a los ciudadanos. De esta forma la razón y la ciencia se han convertido en herramientas de dominación más que de emancipación. Habermas considera que esto no es necesario e imagina un futuro en el que la razón y el conocimiento trabajen en pro de una sociedad mejor. En ese futuro la comunicación humana no debería estar sujeta a la dominación del Estado y los ciudadanos racionales deberían poder actuar en la sociedad de forma libre en el ámbito político. Entre sus obras destacan su monumental Teoría de la acción comunicativa (1981), que puede ser considerada como una teoría global acerca de la sociedad, sobre su origen, su evolución y sus patologías; Historia y crítica de la opinión pública, Teoría y praxis, Ciencia y técnica como ideología, El discurso filosófico de la modernidad y El pensamiento posmetafísico.

Definicions

2009-04-22T15:30:00.000-07:00

-intel·lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut (Sòcrates). Qui obra malament ho fa perquè ignora el bé.

-maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.

-hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer (absència de dolor).

-felicitat (Aristòtil):duu a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, activitat intel·lectual (auto-realització).

-prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

-pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.

-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.

-utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per les seves conseqüències.

-ètica deontològica: importa més la forma que el contingut.

-imperatiu categòric: ordres que ens ordenen a obrar d'una manera o una altra.

-dignitat humana: conseqüència de l'autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat.

-intuïcionisme dels valors: afirma que poden captar els valors a través d'una intuïció emocional.

-comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser esarrelats.

-universalisme: teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.

Dilema 3

2009-04-21T15:24:00.000-07:00

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li:

Si puja la nota:
-Podrà cursar la carrera de medicina.
-No seria just per als altres nois.
-Seria feliç.

Si no puja la nota:
-No podrà estudiar el que desitja.
-El professor tindrà remordiment.
-Seria infeliç.

2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Si en aquest cas es fessin justícia, voldria dir que el professor no li pujaria la nota ja pels altres companys, i llavors el noi no seria feliç perquè no podria cursar el que ell vol. Perquè hi haguessin felicitat li hauria de pujar la nota, i seria una injustícia.

3.Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?

Un utilitarista de la regla diria que no li puges la nota perquè això trencaria les normes que segueix tothom, en canvi un utilitarista de l'acte li pujaria la nota perquè així el noi podria estudiar el que volgués

4.Quina regla creus que aplicaria el representant de l'ultraista de la regla?

O pujar-la a tots o no pujar-la a cap.

Dilema 2

2009-04-21T15:20:00.000-07:00

1. L'Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
Jo penso que no, perquè ell abans de mirar pel benestar de la humanitat, té que mirar per la seva família, i canviar de feina podria suposa un canvi econòmic en aquesta.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, perquè no podem deixar un món pitjor del que està, sinó que ens hem de comprometre a millorar-lo.

3.Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè si a un poble li treus els seus mitjans per poder subsistir es podria produir una sèrie de problemes econòmics, problemes d pobresa, etc.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Doncs seria reduint la gran quantitat que hi ha de tala d'arbres, i els bens del poble aprofitar-los.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
En la meva opinió, són responsables tots, tan del govern com dels individus, ja que els individus actuen de forma involuntària i no es donen compte dels problemes que poden causar, i el govern perquè és el que posa les normes i les lleis.

6. Què hi diria un utilitarista?
Que no s'hauria de parar la tala d'arbres, ja que d'aquesta manera es beneficien molts homes.

Més val ser una persona insatisfeta, que un porc satisfet. Més val ser un Sócrates insatisfet, que un ximple satisfet

2009-04-14T14:55:00.000-07:00

No estic del tot d'acord amb aquest enunciat, perquè no se si preferiria ser un ignorant feliç i satisfet amb el que tinc o una Sòcrates totalment insatisfet i infeliç, estic d'acord amb que la persona satisfeta es ignorant, però es feliç, i no es això el mes important d'aquesta vida?
Per altre banda ser una persona insatisfeta implicaria un cert grau d´inteligencia, que amb aquesta també es poc arribar a la felicitat, i una vegada aconseguida aquesta, penso que estaria molt mes reconeguda.

Ningú fa mal sabent que ho fa

2009-03-11T14:40:00.000-07:00

Ningú fa mal sabent que ho fa, pel que fa a aquest enunciat, estic d'acord amb ell, perquè penso que si tu realment saps el que està bé i el que està malament no tens perquè obrar malament, perquè si saps el que has de fer per obrar bé ho faràs i obraràs be en comptes de obrar malament perquè et costa el mateix esforç.
Es la persona ignorant la que acostuma a obrar malament, perquè desconeix el be i es per aquest motiu pel qual obra malament.
Si aquesta afirmació es correcte, perque tothom es responsable del que fa? no haurien de ser responsables nomes les persones que conegueren el bé?

Definicions

2009-02-24T10:12:00.000-08:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.

Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.

Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.

Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.

L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.

Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.

Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.

Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.

Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.

Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.

Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.

Cançó: dejame vivir

2009-02-16T14:37:00.000-08:00

Dejame vivir - Jarabe de palo con la Mari de chambao

Déjame vivir
Libre
Como las palomas
Que anidan en mi ventana
Mi compañía
Cada vez que tú te vas.

Déjame vivir
Libre
Libre como el aire
Me enseñaste a volar
Y ahora
Me cortas las alas.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire

Déjame vivir
Libre
Pero a mi manera
Y volver a respirar
De ese aire
Que me vuelve a la vida
Pero a mi manera.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Pero a tu manera

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire.

Creus en el destí?

2009-02-08T13:57:00.000-08:00

Sincerament crec que el destí no existeix, o si existeix no hauria dexistir, perquè si es així ens treu tota la llibertat que podem tenir ja que tot estaria escrit de manera que féssim el que féssim continuaria passant el que havia de passar, si es així, perquè pensar, perquè decidir que fer si el que ha de passar passarà igual, segons el destí, es clar.
En canvi si aquest no existeix, som totalment lliures, les nostres accions no estaran ja escrites prèviament i aquestes tindran una conseqüència per a la consecució d'un fi determinat, no seria així si el destí existís, perquè la consecució d'aquest fi es veuria complerta si es això el que està escrit al destí.

L'ésser humà esta condemnat a ser lliure

2009-02-04T14:12:00.000-08:00

Penso que si, que l'home esta condemnat a ser lliure, sempre te opcions per a tot, encara que se li limitin les opcions a escollir, l'ésser humà escull, com deia Sartre, fins i tot quan no escull, perquè en aquest cas escull no escollir.
I aquesta possibilitat es el que fa que l'home estigui condemnat a ser lliure, i a mes aquesta llibertat, per mi, es totalment absoluta ja que no crec en el destí, llavors la nostra llibertat augmenta de manera desmesurada.
Encara que la nostra llibertat acaba quan on comença la llibertat de l'altre.

Jean Paul Sartre

2009-02-03T13:46:00.000-08:00

- És un dels màxims exponents de l'existencialisme juntament amb Heidegger i Jasp er.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint al llarg de la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem"

- Era ateu.
- Creu que cadascú ha d'escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
- Tot projecte és destinat al fracàs.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

2009-02-02T13:23:00.000-08:00

A favor:

-Hem de poder ser lliures per poder pensar per nosaltres mateixos sense dependre de ningu.
-L'home està condemnat a ser lliure.

En contra:

-Cadascu es pedria la llibertat a la seva manera, no hi hauria mesura.
-No podria haver conductes donat que cadascu es lliure per fer el que vulgui.

Fal.lacies

2009-02-01T08:55:00.000-08:00

-Preguntes complexes: Aquesta falacia es produeix quan formulem una pregunta que a part de preguntar una cosa pressuposa una altra, de manera que tota resposta estarà afirmant la presuposició donada.

-Argument ad ignorantiam: S´arriba a la conclusió de que quelcom és cert o fals perquè no s´ha demostrat el contrari.

-Argument circular: Consisteix en donar argument que signifiquen el mateix però amb diferents paraules sense arribar a un diàleg fluit.

-Argument ad hominem: Argument en que el nostre objectiu no és atacar a les idees sinó a les persones.

-Argument d´autoritat: Argument en què diem que quelcom és cert perquè ho afirma una autoritat, sense presentar proves de que ho sigui.

-Argument ad baculum: Arguments que presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió.

-Argument ad poulum: Es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que s’osté el parlant sense presentar cap prova.

-Argument ex populo: Argument que consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d’acord.

-Argument post hoc, ergo propter hoc: Es comet quan es raona que alguna cosa és la causa d'alguna altra cosa senzillament perquè la primera és anterior en el temps.

-Falàcia Genètica: Es comet quan es pretén que alguna cosa és «senzillament» o «sols que» el seu gènesi (el seu origen), o quan algú rebaixa alguna cosa a causa de el seu origen humil o poc propici.

Definicions

2009-01-10T08:37:00.000-08:00

Individu: ésser complet, subjecte.

Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres

Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió

Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

Xenofòbia: és l´odi envers els estrangers.

Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

Universalisme:diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´ haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

Com assolir la convivència entre cultures?

2008-12-16T13:34:00.000-08:00

Sota el meu punt de vista, assolir la total convivència entr cultures es gairebé impossible, perquè sempre hi hauran diferencies entre les diferents cultures que hi visquin al territori, i aquestes diferencies serien el que portarien la convivència pacifica al desastre.
Seria fantàstic que poguéssim trobar el punt exacte de convivència, la manera en la qual cada cultura cedís un mica en favor de l'altre, però no es així, som animals tan summament egoistes que nomes fem que pensar en nosaltres.
Es per això que penso que la convivència pacifica entre varies cultures seria gairebé impossible, per no dir impossible.

Huntington: Xoc de civilitzacions

2008-12-09T07:42:00.000-08:00

Samuel P. Huntington

El pensador Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?

Obra

Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.

Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.

Textos escollits de Samuel P. Huntington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

Diferencies entre Hobbes i Rousseau

2008-12-02T06:29:00.000-08:00

Thomas Hobbes:
Parteix d' una consideració pessimista del éssers humans "".
Els éssers humans viuen en una associació caòtica, on cadascun, mogut per l'egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres. L'únic impuls natural que obra en ells és la conservació i la satisfacció de les necessitats. Només un cap fort i absolut, escollit lliurement per tots i capaç d'imposar les seves lleis, farà possible una societat on es pugui conviure en pau.

Jean-Jacques Rousseau:
Parteix de la hipòtesi d'un home natural solitari que, tot i que en principi no necessita la societat per viure, es mou, per una pietat natural o impuls benèvol cap als altres. La vida en societat arribà empès per un canvi notable en les condicions del seu hàbitat, és possible i positiva per al seu desenvolupament humà si està estructurada com una comunitat igualitària i poc nombrosa.
La sortida sería una societat justa basada en l'acord de tothom i orientada cap al bé comú.

Definicions

2008-11-23T06:13:00.000-08:00

-Raó teòrica: raó que s’orienta cap al coneixement de la realitat gràcies a la teoria.
-Raó pràctica: orienta la raó cap a l’acció i la idea moral.
-Metafísica:part de la filosofia que tracta allò que es troba més enllà dels sentits (experiència), vol anar més enllà de la ciència, ho vol saber tot.

-Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
-Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
-Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.

-Interès emancipador: Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió , que condueix a les ciències socials.
-Dogmatisme: Veritat acceptada sense crítica. Posició d’ aquells què presuponen la capacitat de la nostra existència.
-Escepticisme moderat: Típus d’ esceptivisme què cobnsidera què ens em de comportar amb alló què és més fiable.
-Perspectivisme: Proposat per Jose Ortega i Gasset, manté què si és pot arribar al coeixement de la realitat, conjugant diferents perspectives.
-Realisme: model explicatiu del coneixement que defensa que podem conèixer la realitat tal com és independentment del subjecte.
-Idealisme: model explicatiu del coneixement que defensa que sense subjecte no podem arribar a conèixer, l’unica cosa indubtable és la nostra conxiència, per tant les coses en sí no es poden conèixer (noümen), només coneixem els fenòmens.
-Noesi: és la consciència que s’obre a la realitat.

-Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.

-Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).

-Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.

-Evidència sensible: Considera evidents els primers principis, les dades dels sentits.

-Adequació: la concordança del que es diu d'alguna cosa i de la cosa.
-Coherencia: criteria de veritat que es basa rn que una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions del que forma part.
-Pragmatisme: defensa que és vertades allò que és útil.
-Consens: acord entre diferents interlocutors en el marc d'una idea de diàleg.

El virtual es real?

2008-11-19T04:57:00.000-08:00

Penso que el virtual si que podria arribar a ser real pel simple fet de que es percertible pels nostres sentints, pero el virtual te un problema, que no es tangible pels nostres sentits i per aixo no es podria considerar de tot real, perque la realitat no nomes ha de ser percertible sino que hauria de ser tambe tangible.
Crec que el virtual no es pot considerar del tot real per el que he dit abans, pro tambe penso que mentre que nosaltres sapiguem separar perfectament quelcom virtual de quelcom absolutament real no hi hauria cap problema en considerar el virtual com a real.

Activitat pàg. 45

2008-11-18T14:57:00.000-08:00

-Quina relació s'estableix en el text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?

El que es correspon amb la realitat serà cert.

-Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan aquesta sigui util.

-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per ? Quina?

Si, que les nostres ideas seran cert quan siguin utils.

-Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències pràctiques?

Segons el pragmatisme no, ja que la veritat s`asocia a la utilitat.

Veritat, realitat, concordança

2008-11-03T10:12:00.000-08:00

El text de Heidegger fixa'n-nos en els models explicatius de la realitat podem extreure que es un text clarament idealista, perquè diu que cadascun ens fem una ideal mental de la realitat, una aparença; per això no podem arribar a conèixer la realitat de manera objectiva, sempre la coneixerem d'una manera subjectiva, sota el nostre punt de vista i/o pensament.
Si ens fixem mes en les possibilitats del coneixement d'aquest text del filosof alemany podem arribar a la conclusió de que es un text subjectivista, perquè explica que la veritat sempre depèn del subjecte, que no hi ha veritat absoluta si no que tot es subjectiu, el que per a mi pot ser cert per a tu pot no ser-ho o al inrevés.

Veritat i perspectiva

2008-10-28T12:40:00.000-07:00

José Ortega y Gasset en aquest fragment de el tema de nuestro tiempo; desenvolupa una posició perspectivista, perquè considera que no hi ha una única visió del mon, si no que hi ha moltes i s'han de tenir totes en compte.
Ortega y Gasset pensa que no s'han de tenir com a falses les altres visions de la realitat, ni tampoc com a totalment certa la nostra, perquè la veritat absoluta seria la combinació de totes les visions possibles.

Podem arribar a conèixer?

2008-10-23T03:27:00.000-07:00

Des del meu punt de vista podem arribar a conèixer però no es pot conèixer res en la seva totalitat, perquè per poder arribar a conèixer qualsevol cosa en la seva totalitat s'han de tindre en compte totes les perspectives i punts de vista possibles, i quan s'hagin tingut en compte totes les perspectives i s'hagin combinat per extreure una de sola, llavors si que haurem arribat a la veritat absoluta.
Peró sota el meu parer això, avui dia, es malauradament impossible perquè encara que es tinguin en compte totes les perspectives i es combinin mai arribarem a posar-nos d'acord tots els humans, perquè segurament una persona considera cert i veritable una cosa totalment diferent a el que una persona li sembla cert i veritable.
Per això penso que encara que ens poséssim d'acord mirant tots els punts de vista possibles (que es impossible) sempre quedaria alguna cosa en que no estaríem totalment d'acord.

L'objecte de la filosofia

2008-10-15T08:23:00.000-07:00

- Idees principals

Wittgentein en aquest text ens parla de la filosofia, que es i per a que serveix. També vol deixar clar quina es la seva funció.

- Títol

Quina es la funció de la filosofia?

- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
- Quina és la funció de la filosofia segons el text?
- Comenta última frase del text.

La funció de la filosofia segons Wittgenstein es: l'aclariment lògic del pensament; això vol dir que el que la filosofia ha de pretendre es aclarir-nos els pensaments, no pretén explicar-nos res, això es tasca de la ciència, que explica fets a les teories, per això diu que la filosofia no es una teoria, sinó una activitat.
Amb l'ultima frase del text l'autor afirma que els pensaments son opacs i confusos i que la filosofia ha d'intentar aclarir aquest pensaments.

- Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre.

Wittgenstein defensa en aquest text el mètode analiticolinguistic, perquè defensa que els pensaments de no ser per la filosofia serien opacs i confusos i que aquesta es la tasca de la filosofia: aclarir i delimitar amb precisió els pensaments.
Crec que el pensament que mes xocaria amb el que manifesta l'autor en aquest text seria el transcendental, perquè aquest vol fonamentar l'origen del nostre saber i no de donar-li sentir con fa el mètode analiticolinguistic que defensa Wittgenstein.
També podria comparar-se amb el mètode hermenèutic, perquè aquest pretén interpretar i comprendre els textos abans que aclarir-los.

Definicions

2008-10-14T02:49:00.000-07:00

saber ordinari: es funda en l'experiencia de la vida quotidiana, es basa en el que.

saber científic: es un saber sistemàtic, rigorós i critic, no nomes busca el que, sinó també el perquè.

saber filosòfic: el filosof pretén arribar a una resposta ultima, als grans enigmes de l'esser humà.

ciència (definició moderna): saber en el qual s'enten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.

mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

axioma: principi fonamental indemostrable dins del mètode axiomaticodeductiu.

inducció incompleta: mètode que parteix d'uns casos singulars per elaborar unes lleis generals.

hipòtesi: suposició provisional que no ha estat confirmada.

llei: hipòtesi confirmada, enunciat universal que expressa el comportament de fenòmens concrets.

teoria: conjunt de lleis, enunciat universals dels qual poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

falsació: una hipòtesi es falsa quan els fets (en el mon) no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.

comprensió: captar-ne el sentit d'un esdeveniment, situar-se dintre dels fets.

mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen del cosmos.

mètode empiricoracional: mètode que considera la raó tant important com el sentit.

empirisme: es basa en l'experiencia.

mètode transcendental: no mira d'esbrinar l'origen del saber sinó de fonamentar-lo.

joc de llenguatge: models que descriuen situacions comunicatives.

hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió, es preocupa per descobrir els elements que fan possible la comprensió.

pretensions de la validesa de la parla: s'han de seguir per arribar a la comprensió, son: veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.

ontologia: tract de l'esser.

Act. pagina 31

2008-10-10T04:15:00.000-07:00

- Com justificaries que l'afirmació "Només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.

Crec que es mes savia la vella que ha acumulat experiencia al llarg de la seva vida, perque la saviesa no s´aconsegueix estudiant ni tres carreres, ni sent reconegut pels millors critics...per ser savi s´ha de viure la vida, anar aprenent de la vida.

Doc. 12 pagina 30

2008-10-10T02:06:00.000-07:00

- Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

L'home actual es fixa en les coses no importants realment, es fixa en lo immediatament necessari.
Podria repercutir en nosaltres en un futur.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Per que estic aquí?
Que haig de fer aquí?
Que es el que m'espera?

- Per , quin és el problema de la filosofia contemporània?

Segons ell, el problema es la formula intel·lectual.

Definicions

2008-10-04T05:28:00.000-07:00

ciutadà: persona d'una comunitat que conviu amb altres persones.

política: manera de regir un grup humà.

democràcia: el poder el te el poble, la sobirania rau en el poble.

tirania: govern sense llibertat.

drets humans: condicions que han de ser respectades en totes les persones.

estat de dret: aquell estat que es basa en el compliment de la llei.

individualisme: teoria que afirma que es abans l'individu que la societat.

socialisme: teoria que afirma que la societat es anterior al individu.

justícia: es respecten els drets de les persones i tothom te el que cal.

poder: capacitat de governar i d'influir en altres persones.

Doc.4 pàgina 21

2008-10-03T14:39:00.000-07:00

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
Tan les lleis com les teories intenten demostrar alguna cosa, les teories estan formades per lleis.

- Busca un exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria de la relativitat, lleis del moviment.

Que es la filosofia?

2008-10-03T14:25:00.000-07:00

La filosofia es quelcom que et convida a pensar i a reflexionar sobre alguna cosa, la filosofia va sorgir per la curiositat, per l'admiració, per les ganes de saber...
Diuen que la filosofia no serveix per res realment útil, que a la vida quotidiana no s'utilitza, sincerament crec que es cert, perquè amb les respostes que es treuen de la filosofia (quan es treuen...) no s'arriva en lloc, amb les respostes que es treuen de la filosofia nomes ens podem arribar a formular mes preguntes i si aconseguim les respostes d'aquestes preguntes ens tornarem a formular altres preguntes i així successivament fins que arribem a formular-nos una pregunta de la que no trobem la resposta.