Definicions

-Raó teòrica: raó que s’orienta cap al coneixement de la realitat gràcies a la teoria.
-Raó pràctica: orienta la raó cap a l’acció i la idea moral.
-Metafísica:part de la filosofia que tracta allò que es troba més enllà dels sentits (experiència), vol anar més enllà de la ciència, ho vol saber tot.

-Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
-Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
-Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.

-Interès emancipador: Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió , que condueix a les ciències socials.
-Dogmatisme: Veritat acceptada sense crítica. Posició d’ aquells què presuponen la capacitat de la nostra existència.
-Escepticisme moderat: Típus d’ esceptivisme què cobnsidera què ens em de comportar amb alló què és més fiable.
-Perspectivisme: Proposat per Jose Ortega i Gasset, manté què si és pot arribar al coeixement de la realitat, conjugant diferents perspectives.
-Realisme: model explicatiu del coneixement que defensa que podem conèixer la realitat tal com és independentment del subjecte.
-Idealisme: model explicatiu del coneixement que defensa que sense subjecte no podem arribar a conèixer, l’unica cosa indubtable és la nostra conxiència, per tant les coses en sí no es poden conèixer (noümen), només coneixem els fenòmens.
-Noesi: és la consciència que s’obre a la realitat.

-Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.

-Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).

-Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.

-Evidència sensible: Considera evidents els primers principis, les dades dels sentits.

-Adequació: la concordança del que es diu d'alguna cosa i de la cosa.
-Coherencia: criteria de veritat que es basa rn que una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions del que forma part.
-Pragmatisme: defensa que és vertades allò que és útil.
-Consens: acord entre diferents interlocutors en el marc d'una idea de diàleg.

El virtual es real?

Penso que el virtual si que podria arribar a ser real pel simple fet de que es percertible pels nostres sentints, pero el virtual te un problema, que no es tangible pels nostres sentits i per aixo no es podria considerar de tot real, perque la realitat no nomes ha de ser percertible sino que hauria de ser tambe tangible.
Crec que el virtual no es pot considerar del tot real per el que he dit abans, pro tambe penso que mentre que nosaltres sapiguem separar perfectament quelcom virtual de quelcom absolutament real no hi hauria cap problema en considerar el virtual com a real.

Activitat pàg. 45

-Quina relació s'estableix en el text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?

El que es correspon amb la realitat serà cert.

-Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan aquesta sigui util.

-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per ? Quina?

Si, que les nostres ideas seran cert quan siguin utils.

-Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències pràctiques?

Segons el pragmatisme no, ja que la veritat s`asocia a la utilitat.

Veritat, realitat, concordança

El text de Heidegger fixa'n-nos en els models explicatius de la realitat podem extreure que es un text clarament idealista, perquè diu que cadascun ens fem una ideal mental de la realitat, una aparença; per això no podem arribar a conèixer la realitat de manera objectiva, sempre la coneixerem d'una manera subjectiva, sota el nostre punt de vista i/o pensament.
Si ens fixem mes en les possibilitats del coneixement d'aquest text del filosof alemany podem arribar a la conclusió de que es un text subjectivista, perquè explica que la veritat sempre depèn del subjecte, que no hi ha veritat absoluta si no que tot es subjectiu, el que per a mi pot ser cert per a tu pot no ser-ho o al inrevés.